Alquimia i cuina

Practica per a Laura

2011-03-01T21:52:00.004+01:00

Açò és una prova del programa Qizlet, i he aprofitat que la meva filla estava estudiant les capitals del mon per fer un exercici per estudiar les capitals del mon (no totes eh?) i no tindre que repassar amb ella:

Study these flash cards | Study capitals flash cards

Useres Penyagolosa 2011

2011-02-27T13:38:00.002+01:00

Aquest dissabte, una vegada mes, Perico ha organitzat una magnifica eixida muntanyera de Useres a Penyagolosa, amb un total de 9 participants: Perico (the tiger of Toga), Jorge, Toni, Lara, Nacho, Rachel, Tristan i jo mateix. Com sempre al voltant de les 8 del matí hem començat a caminar, la primera parada ha estat a Sant Miquel per fer l'esmorzar (ens hem hagut de beure dues ampolles de vi que pesaven massa!). Des d'aqui amunt fent la ja famosa aproximació a la lloma, la lloma Bernat i finalment segona parada a Xodos. Quina calor, vam haver de fer un terç a Xodos per enfrontar el Marinet amb energia! El temps va ser genial i la companyia millor.
Ara les dades:

Moltes gràcies a tots i fins la propera eixida.

Pastissets 2010

2011-01-27T00:11:00.000+01:00

Com que el Nadal ja ha passat vos deixe una prova de presentació sobre com fer pastissets utilitzant Prezi:

I Marato Castelló 2010

2010-12-13T13:26:00.000+01:00

Com que ahir no vaig tindre les castanyes de córrer, vaig eixir a fotografiar a tots els monstres que vau sortir a donar-ho tot.
Com a homenatge unes poques fotos d'aquells a qui vaig veure. Felicitats a tots.

IUPAdel Team a la Final del Campionat de parelles mixtes

2010-02-22T19:53:00.003+01:00

Aquesta vesprada els nostres companys del IUPAdel team han jugat la semifinal del Campionat de padel de parelles mixtes de l'UJI. Encara que l'equip rival ha començat amb molta força (fins un parcial de 3-0) Jose i Cristina han donat la volta al partit guanyant-lo finalment per 7-5 i 6-1. Amb aquesta victòria l'èquip del IUPA entra directament a la gran Final!!!!

Molta força i ànim per a la Final CAMPIONS!!!!

Carreres de muntanya

2010-02-15T20:19:00.002+01:00

Fa molt temps que no he ficat res sobre la muntanya, però no he deixat de sortit. Les darrere activitats han estat:

- II Carrera de muntanya del Gimnasio Ventura (16/01/2010): 15 Km i 1000 m de desnivell positiu.
- Entrenament Puçol - Serra amb un grup molt apanyat; 20 Km, 1200 m de desnivell positiu
- 4a Cursa de Muntanya Castro de Alfondeguilla (14/02/2010): 18 Km amb 1100 de desnivell positiu.

Algunes fotos:

Paté de cabra de mar mentidera

2010-01-09T12:29:00.000+01:00

Aquesta recepta em va semblar molt curiosa (a mes de barateta que estem en crisi!), fàcil de fer i sembla que ha agradat molt.

Ingredients

Una bona llanda d'anxoves en oli,
Una llanda de musclos de bona marca, al natural.
Uns palets de cranc
Maionesa
Un quart d'una ceba dolça xicoteta
2 taps de vi fi sec

Procediment

Proporció a utilitzar: un musclo, una anxova, un palet de cranc, i així successivament fins a aconseguir la quantitat adequada segons el nombre de comensals.

Elaboració: Posar en un got de batedora la mateixa quantitat de clòtxines, anxoves i palets de cranc, estos últims els haurem descongelat prèviament, i el trosset de ceba. Batre fins a aconseguir una textura espessa. Afegir el vi i un parell de cullerades de maionesa. Tornar a mesclar amb una cullera o amb la batedora. Finalment partir amb un ganivet esmolat 4 palets de cranc, molt finament. Afegir-li'ls a la mescla i remoure —Ja no batre—. Açò li donarà la textura de la carn de la cabra. Si voleu afegir-li ou dur (opcional), és este el moment de fer-ho, en trossets molt xicotets.

Presentació: Greixar un cércol d'emplatar, posar el paté dins i amb una cullera allisar-lo. Desemmotlar amb cuidat. Apegar els palets de pa, i adornar amb una cinta rústica i presentar en la taula.

Jo no vaig afegir ou dur i, a més, em sembla que ho vaig triturar massa, pot ser quedaria amb una textura millor menys triturat i amb l'ou. Ho deixarem per a la propera vegada. En qualsevol cas acompanyat amb torrades de pa va ser un èxit a casa meva.

Torrada de crema d'alvocat amb anxova

2010-01-08T17:02:00.000+01:00

La crema d'alvocat combinada amb l'anxova em va semblar que donaria un bon punt refrescant, però possiblement per que els alvocats estaven massa madurs el resultat va ser massa afrutat (fins a semblar "papilla de fruites" de les que menjavem els meus fills), sort que l'anxova donva una mica de contrapunt.
En qualsevol cas ací va:

Ingredients

2 alvocats
10 llagostins
Llima
Unes gotes de brandi
Sal
Oli d'oliva verge extra
Anxoves
Torrades de pa

Procediment
1. En la batedora posar l'alvocat pelat, els llagostins pelats, un poc de sal, un poc de suc de llima, un dollet d'oli d'oliva verge extra, i unes gotes de brandi.
2. Batre fins que quede una pasta homogènia. Tastar-ho per a rectificar de sal, de llima i d'oli al gust.
3. Guardar en la nevera, ben tapat amb plàstic transparent. Al posar-li llima, no se'ns posarà de color fosc. Així i tot, jo no deixar molt de temps la pasta fins a la preparació de la torrada.
4. Tallar el pa tipus pagés a rodanxes i torrar.
5. Untar generosament amb la crema d'alvocat i posar unes anxoves damunt.

Broqueta de llagostins i carxofa

2010-01-02T14:49:00.001+01:00

Ingredients(per a sis broquetes)

24 llagostins
1 pot de carxofes
1 dent d'all
Varis fulles de rúcula
Crema de vinagre balsàmic
Oli d'oliva, sal i pebre

Procediment
Peleu les cues de llagostí i elimineu la vena superior. Escorreu la carxofa i la talleu, si els seus trossos són massa grans. Inseriu els llagostins en rostes de fusta alternats amb les carxofes. Després, calfeu 5 cullerades d'oli en una paella, incorporeu l'all esclafat, daureu lleugerament i ho retireu. A continuació salpebreu les broquetes i les fregiu pels dos costats en la mateixa paella. Per a servir les broquetes, utilitzeu plats individuals i precalfats, adobades amb la crema de vinagre, una mica de sal i oli. Decoreu amb fulles de rúcula.

Montadito de mousse de foie amb ou filat i ceba cruixent

2010-01-02T14:30:00.000+01:00

Com a part del sopar de cap d'any vaig preparar uns montaditos de mousse de foie d'ànec, encara que la recepta original ho feia amb pasta choux (lioneses de mousse de foie). En lloc de les lioneses vaig fer sevir unes mini galetes fetes de massa de rosquilleta.

Ingredients

20 torradetes o galetes salades
1 medalló de Mousse de Foie d'Ànec
100 grams d'ou filat
100 grams de ceba
2 cullerades de farina
sal
150 ml d'oli de gira-sol (per a fregir la ceba)

Procediment

En primer lloc prepararem la ceba cruixent, és molt fàcil. Jo la vaig preparar en un parell d'hores d'antelació. En un bol poseu la farina amb la sal i mescleu bé. Poseu l'oli de gira-sol a calfar en una paella. Piqueu la ceba en trossos xicotets. Mescleu-la amb la farina, que s'empalustre bé. Després poseu-la tota sobre un colador i doneu-li colpets (com si tamisareu farina) per a eliminar l'excés de farina.
Quan l'oli estiga calent afegiu la ceba i vigileu perquè ens interessa que agarre color però sense que es creme. A mesura que es va posant més fosca anem abaixant el foc per a prolongar la cocció sense cremar la ceba. Quan tinga un to fosc (recordeu no cremar-la, tasteu-la de tant en tant) treieu-la del foc escorrent-la bé amb una espumadora, i poseu-la sobre paper de cuina. Poseu un altre full de paper de cuina sobre la ceba perquè absorbeixi tot el greix, quedarà cruixent i molt bona
Ara només ens falta muntar els montaditos. Amb molt de compte fiqueu una galeta de rosquilleta i unteu amb la mousse de foie, afegiu una mica de ceba cruixent i decoreu amb un grapat de ou filat.

Espero que vos agradi.

Sopar de Cap d'Any 2009

2010-01-02T13:28:00.006+01:00

Ja se que esteu tots i totes molt impacients per saver quin ha estat el magnífic menu que chez Quimet ha preparat per al sopar de cap d'any. Be l'espera ha acabat i ací teniu el menú:

MENU SOPAR DE CAP D'ANY 2009
Entrants (2 de cada)

Entrants (centre)

Paté de cabra de mar mentidera
Favetes amb calamarsons

Plats

Cigales a la planxa
Ensalada tèbia de fumats i gules
Rap a la crema de safrà

Postres

Sorbet de mandarina
Pinya natural

La bodega va incloure un parell de cerveses Inedit, una ampolla de Coto de Imaz reserva i una ampolla de Anna de Codorniu.
Torrons i Gin Tonics per acabar de passar la nit en perfecta companyia i a dormir que ja es 2010!!! ostres 2010 no m'ho puc creure (ja podeu riure Laura i Elena).
Si vos pregunteu com va anar el sopar he dir que per votació popular els plats que mes van triomfar van ser les broquetes, el paté de cabra mentidera i l'amanida. El plat de rap també va rebre una forta ovació (exagerat!) i al dia següent va servir pe completar el dinar.
A tots els qui visiteu el blog vos desitje un fantàstic 2010.

Dinar de Nadal 2009 IUPA

2009-12-22T15:41:00.000+01:00

Una vegada passat el dinar de Nadal de l'any 2009 toca fer recompte de les caruses que ficavem el dia del dinar. Vima m'ha inundat el disc dur de fotos però jo he triat les que caben a l'espai d'Alquimia (si voleu mes fots podeu parar amb Vima).

Espere que tot i totes vos trobeu afavorits (però miracles a Lourdes!!!!)

BON NADAL!!!

Nadal 2009 i pastissets

2009-12-20T21:44:00.002+01:00

Nadal comença el dia que la casa fa olor de pastissets. Aquest dia ha estat avui, una vegada mes ens hem reunit a casa per fer el pastissets. Amb la mateixa recepta de l'any passat però sense l'ajut de la mestra Ramoncita hem fet amb 1 L d'oli unes 7 dotzenes de pastissets, la majoria de moniato i uns pocs de cabell d'angel i de crema de xocolata.
El resultat, a més un aroma espectacular a casa es pot veure (que no tastar) a les següents fotografies:

Bon Nadal a tots.

Vídeo monòleg humor

2009-12-09T18:44:00.001+01:00

He rebut un vídeo amb un monòleg sobre l'alcohol (química pura, CH3CH2OH) molt instructiu on segur que vos trobareu identificats en algun moment (espero que no en tots!!!).

Pastis de poma

2009-12-06T22:02:00.006+01:00

Ahir em va donar el desfici i vaig decidir fer un pastis amb poma. La recepta original la vaig veure a Gastronomia y Cia, que visite de forma diària.

Ingredients

100 g de farina
100 g de sucre
2 ous (tres si no non grans!)
100 g de mantega en pomada
1 sobre de llevat químic (Royal o similar)
1 poma

Procediment
Deixar la mantega i els ous a temperatura ambient fins que la mantega tinga consistència de pomada.
Separar les clares i pujar-les a punt de neu i reservar-les. D'altra banda batre els rovells amb el sucre fins que tinga una consistència de crema de color blanquinós. Afegir la mantega i mesclar i afegir la farina amb el royal tamisats. Una vegada tot mesclat afegir poc a poc les clares muntades amb moviments de baix a dalt.
Pelar la poma i tallar-la a daus xicotets (reservar uns talls mes llargs per decorar).
Ficar al motllo folrat amb paper la meitat de la massa, distribuir els daus de poma i cobrir amb la resta de massa, afegir la poma per decorar i espolsar una miqueta de sucre.
Posar al forn (pre-escalfat a 160ºC) durant uns 30 minuts (assegurar que està cuit punxant amb un palet).
Vos deixe un parell de fotos del abans i després.

El gust que queda està marcat per la mantega, molt suau i esponjós. Els convidats el van disfrutar sense queixa i no en va sobrar gens!!!
Bon profit.

Un gadget que no pot faltar

2009-11-23T14:06:00.001+01:00

Acabo de trobar el USB definitiu. Des de que l'he vist no puc viure sense ell així que si voleu podem fer una compra conjunta:

IUPAdel team

2009-11-20T15:49:00.004+01:00

Una vegada mes el tàndem "mortal" Jose-Cristina ha fet caure a un nou rival. El passat dimecres 18 de novembre amb una contundent victòria (aquesta vegada si que en tres sets! sembla que aquests ja sabien jugar!) el IUPAdel team es va proclamar primer del seu grup amb 4 partits guanyats i 8 punts.
Ara s'hauran de veure les cares amb equips que ja saben el que es una raqueta.
Ànim xics!!!

IUPAdel Team

2009-11-15T18:12:00.004+01:00

Com que la cosa ja està avançada tenim novetats en quant a l'equip de padel del IUPA. Ja comença a ser avorrit informar dels resultats (amb un nou 6-0 i 6-0 en el darrer partit), així que vos deixaré amb la classificació del seu grup en la liga prèvia:

Si segueixen així tindrem que fer un club de fans!!!
Felicitats companys.

IUPAdel team

2009-11-06T11:59:00.003+01:00

Ja tenim el resultat del segon partit que el nostre padelteam ha realitzat dins del campionat de l'UJI.
El passat dimecres 28 d'octubre la parella Cristina/Jose (o al inrevés) van fer un quasi partit que va durar una mitja hora escassa amb un resultat de 6-0 i 6-0.
Per que vos feu una idea de com van veure els rivals als nostres companys vos adjunte la foto d'aquell dia.
Anim equip!!!

Rellom de porc amb salsa de pera

2009-11-01T11:17:00.007+01:00

Ahir per sopar amb els amics vaig fer una nova incursió en el mon de la cuina, aquesta vegada vaig provar un rellom (solomillo per a la majoria!) de porc. El rellom de porc ens agrada molt ja que queda habitualment molt tendre (especialment si el mantenim una mica rosadet per dins) i surt a bon preu (jo els he comprat al Bonarea per uns 6 € dos peces).

No m'enrolle mes, al que interessa:

Material i reactius (4 persones)

2 relloms de porc
1/2 ceba (o una chalota)
3 peres conferencia (en el seu punt, ni massa madures ni dures!)
200 mL de llet evaporada
crema de balsàmic de Modena
oli
pebre negre
sal

Procediment
En primer lloc cal preparar la salsa de pera, tallem la ceba xicoteta i la posem al foc amb un raig d'oli d'oliva. Quan comença a estar daurada afegiu la pera pelada i talladeta en daus menuts, deixeu coure uns 10 minuts fins que estiga molleta. Afegiu sal, pebre negre mòlt (millor si és recent) i la llet evaporada, abaixeu el foc al mínim i deixeu coure fins que la pera estiga quasi desfeta (a mi em va costar quasi 30 minuts a foc molt baix). Apagueu el foc i tritureu-ho tot i torneu a ficar-ho a la paella per reduir un poc mes. Reserveu la salsa.
Netegeu els relloms i sal-pebreu-los (açò existirà com a paraula?) poseu-los a una paella amb dos gotes d'oli i torreu-los per tots els costats, no passa res si els deixem una mica crus per dins ja que després els podem coure mes. Apagueu el foc i afegiu una cullerada de la crema de Modena i gireu els relloms fins que queden ben mullats amb la crema.
Talleu els relloms en peces d'uns 2-3 cm de gruix (en aquest moment si vos pareix que està massa roig per dins poder fer dues voltes per la paella i acabar de coure'ls).
Per emplatar fiqueu la salsa de pera al plata i damunt un parell de talls de carn, decoreu amb un raig de crema de Modena i per acompanyar podeu ficar unes tomates xerry i uns pebrots de padrón fregits i amb sal Maldon per damunt.
Per sopar vam completar amb una amanida verda i ho vam mullar amb un vi negre de Somontano (Enate).
Espere que ho disfruteu, al menys tant com nosaltres ho vam fer.

1/100 of a second

2009-10-30T15:35:00.003+01:00

He trobat navegant per ahi, en la meva incursió diària als blogs que seguisc un vídeo fantàstic titulat "una centèsima de segon" en referncia a la velocitat de obturació en fotografía. Es un curt sobre una reportera de guerra i com una foto canvia la seva percepció de la professió.
Crec que val la pena veure'l. Espero que el disfruteu tant com jo.

Campionat Padel UJI 2009

2009-10-26T20:03:00.005+01:00

Avui, els nostres companys Jose i Cristina han disputat el seu primer partit dins del campionat de pàdel que organitza l'UJI. Encara que no hem pogut assistir al partit (degut a l'horari i que igual es posaven nerviosos amb el públic!), hem sabut que el resultat ha estat de 6-1 i 6-1 i així han guanyat el seu primer partit amb contundència.
No hem pogut tindre unes paraules dels jugadors, però sabem que estan molt contents, tal com es pot veure a la foto:

Enhorabona i ens veiem a la següent ronda.
Seguirem de prop l'evolució de l'equip del IUPA (Iupadel team).

La propera prova

2009-06-03T20:14:00.003+02:00

Ja tenim la propera prov a la vista: X Volta al Terme Sant Joan de Moro. Fins ara el nombre d'inscripcions inclou a: Pepe, El Tigre, Jorge (s'està enganxant!) i Ximo. Son dubte fins ara Carlos (per lessió) i Manolo Bou (que ho està meditant).
Les dades de la carrera al següent enllaç: Petjada

Ja contarem com ha anat la cosa!

V Volta de muntanya de Vall d'Alba

2009-06-03T19:08:00.006+02:00

El passat dissabte 31 de maig de 2009 vam participar a la 5ena Volta de Muntanya de Vall d'Alba. Aquest cop teniem un nou membre a l'equip que va decidir estrenar-se a una carrera curta, Jorge "pujatossals" Segarra. Així, a una hora poc habitual(les 9:00) vam sortir Pepe, Jorge i jo mateix disparats a recorrer els 12 km de la prova. El gran error va ser el nostre posicionament a la sortida, darrere de tot,amb lo que vam perdre un munt de temps deixant passar als mil particiànts que hi havia al davant. Despres de remuntar posicions adelantant als corredors mes lents que en ocasions era dificilpel poc espai en alguns trams de senda. Vam trotar la major part de la cursa i vam acabar en un temps raonable i un promig (segons l'organització de 6 minuts per Km).
El recorregut:

Les dades de la cursa:

LLOC GENERAL	LLOC CATEGORIA	TEMPS	Min./km.	VETERANO A
539	116	1:12:35	6:02	JORGE
540	117	1:12:35	6:02	XIMO
673	143	1:19:08	6:35	PEPE

El perfil segons el GPS de Pepe és aquest:

La cursa va ser ràpida encara que no massa dura en quant a desnivell. El guanyador va fer un temps de 40 minuts, una mica per baix del nostre temps !!!!!

Per acabar, com sempre, les fotos del "evento":

Dinar del IUPA 2009

2009-06-01T12:28:00.002+02:00

Com tots recordareu vam celebrar el premi de Felix amb un dinar (que ens va pagar!!!) i ací están les fotos (copyright VIMA):

El dia mes llarg (9/05/2009)

2009-05-17T20:17:00.009+02:00

Aquest és el relat d'un dels dies mes llargs, durs i gratificants en molt de temps. El dia que vaig aconseguir-ho: vaig acabar la MiM en la seva edició de 2009 (detalls de la Marató i Mitja 2009).
La sortida a les 6:01 (amb un minut de silencia per la falta de dos grans amics de la prova) amb bon temps, bona temperatura però mig nuvolat, i jo amb el dorsal 999.
Pepe (la braseta de la Plana) i jo mateix juntament amb Ximo (el de Villafranca) vam sortir trotant, però ens vam separar abans fins i tot abans d'arribar al quarter. Ximo anva molt mes fort que nosaltres i ens va deixar per aconseguir una marca important.
Al poc de sortir (abans de pujar a Penyeta) vam trobar a dos companys de carrera que tot i que no anàvem junts ens vam anar creuant quasi fins a meta. Paco i el seu company que vam trobar a tots els controls i que vaig acabar passant en el Marinet.
La carrera va ser quasi completament "caminera", ja que amb la por al cos de no acabar vaig anar sempre guardant forces (pot ser massa). Així, el desenvolupament de la cursa tal com apareix a la pàgina de cronometratge oficial, va ser la següent:

Pos.	Temps	Temps per Km	BORRIOL	ORONETES
1022	12:25:48	11,28	2:12:07	3:54:08

USERES	TORROCELLES	XODOS	BANYADERA
5:28:20	7:52:47	10:25:26	11:55:29

En arribar a Useres la afició (familiar) ens va donar la benvinguda i nous ànims, que van durar fins a Sant Miquel on el baixò físic i anímic va ser important. Vaig fer una bona parada esperant a Pepe i després de menjar i beure vam agafar camí de nou. El primer tram inclou la Lloma Bernat, que em va semblar dura (molt més que quan fas entrenament sortint de Useres!!!) i després baixada fins a Xodos. Allí un mosset i enfrontem la darrera pujada, el Marinet fins al Pla de la Creu, on encara queda la Banyadera amb un parell de pujades de pista que a aquestes altures piquen prou. Des del control de la Banyadera a trotar fins arribar a la meta.
El darrer quilòmetre sembla que tornen les forces, i deu ser d eles ganes d'arribar!
Per la meva part molt content amb les meves 12:25 hores i amb la organització de la prova, amb uns avituallaments fantàstics. Només la queixa provocada per la falta de previsió en quant al nombre de camisetes a la meta, ja que quan jo vaig arribar ja no en quedaven (m'han dit que les enviaran mes endavant).
Per finalitzar, algunes fotos:

Qué tinc a la vista en quant a carreres?

2009-05-04T13:23:00.003+02:00

Una vegada acabada (o que acabe amb mi!) la MiM 2009 tenim unes quantes coses al a vista per no deixar l'entrenament.

24 de maig: Segona cursa Serra d'Oropesa; 17,8 Km; 600 m desnivell

30 de maig: V Volta popular de muntanya Vall d'Alba; 12 Km

6 de juny: X Pejada Volta al Terme de Sant Joan de Moró; 22 Km

Anim.

Darrer entrenament

2009-05-04T13:17:00.003+02:00

Només per deixar constància del darrer entrenament abans del dia definitiu (9 de maig de 2009= MiM 2009). Dissabte 2 de maig. 7:00 hores. Estadi Castalia. Sortida seguint el recorregut de la MiM arribant fins al kilòmetre 20 (carretera de Vilafamés-Sant Joan de Moró) i tornar cap a casa.
Temps total 6 hores.
Un entrenament molt guai!. Gràcies Carlos.
Ximo

VI Pujada a Montí (Onda)

2009-04-28T12:02:00.009+02:00

26 d'abril de 2009, tornant a retrobar-nos amb la muntanya, Carlos i jo ens vam enfrontar al nou repte de fer la pujada al Montí. Seguint les recomanacions del bon amic Vicent Garcia (diu que és la carrera més bonica de totes!) ens apuntem (per primera vegada).
Un gran ambient a l poliesportiu d'Onda i molta gent coneguda (Rafa, Fede, Vicent R. i Vicent S., Fernando, Nacho,....). Després un "problemeta vocal" amb la inscripció recollim els dorsals i ens preparem.
Sortida molt corredora per dins del poble i sortint cap a pista amb 25 minuts de trote suau. Comencen les pujades i la cosa es posa dura amb la primera pujada forta fins la penya Negra (Piramides) amb un desnivell brutal i un terra solt i relliscadis. Durant un temps vam seguir darrere duns dels equips participants de la marxa de muntanya per a cecs (fdec). Només puc dir una cosa: IMPRESIONANT. De fet els guies ho fan tan impresionantment be que els qui anem darrere seguim tambés (fins i tot sense voler) les instruccions que van donant.
Baixada i nova pujada per coronar Montí i ja baixada final fins el poble. Quasi tot el temps juntament amb els qui van guanyar la marxa de cecs (Cesar).
Temps final 2 hores 54 minuts, contents, encara que unes molesties al final em vam fer baixar el ritme (sorry Carlos!).
Vam acabar felicitant a Vicent Garcia i donant-li la raó, una cursa meravellosa, ben organitzada i totalment recomanable.

Pujada a Pipa 2009

2009-04-07T17:31:00.007+02:00

Amb molt de retard, vaig a escriure una mica sobre la participació de la colla l'Assut a la XI Pujada a Pipa realitzada el 29 de març de 2009. Pepe, Manolo Bou i jo mateix vam prendre l'eixida en un dia gris, nuvolat i amb pluja lleugera. Segons l'organització 800 participants van prendre l'eixida. Ens van donar xip , però no es va controlar l'eixida amb la típica alfombra, vam trobar alfombra en el control que hi havia tot just després del control a mig recorregut i al final a la meta.
Amb aquest sistema de xip els resultats van ser:

NOM/DORSAL	LLOC GENERAL	LLOC CATEGORIA	TEMPS FINAL	1R PARCIAL	2N PARCIAL
Manolo 305	315	207	1:44’37’’	1:02’26	00:42:11’’
Ximo 596	440	98	1:59’31’’	1:13:02	00:46’29’’
Pepe 303	463	103	2:04’09’’	1:13’08’’	00:51’01’’

Pepe que portava un rellotge d'aquest que fan quasi de tot (menys córrer per tu) (Garmin Forerunner 305) ens va passar el recorregut en perfil i en escala de temps:Per acabar, vull fer uns comentaris sobre l'organització. Els controls em van semblar molt pobres, ja que amb una quota d'inscripció de 13 € els controls haurien de tindre mes que aigua, isostar (escas) i taronges. En acabar la "bossa del corredor" amb un bocata pelat (calent deia als fullets, i el meu era de pernil amb oli, ni tomateta!) i una beguda. La camiseta molt xula sense mànigues.
Res que vam disfrutar i tot.
Finalment, com sempre la galeria fotogràfica:

Nou repte: Pujada a Pipa 2009

2009-03-27T17:28:00.005+01:00

Aquest diumenge, i amb la intenció de començar a rebaixar les llonganissetes i la cervesa de les festes, hem quedat Pepe (la braseta de la Plana), Manolo (Bou) i jo mateix en participar a la XI Pujada a Pipa.
El pefil és el que teniu a la imatge següent:

Diumenge quan acabem ja vos contaré com a estat la cosa.
Però per fer memòria, Carlos i jo vam participar en 2002 i el temps que vaig fer va ser de 02:27:05 amb un promig de 9'48" per Km. Ho podré millorar aquest any?

XI Marxa a Peu per Borriol

2009-03-09T17:46:00.007+01:00

Una vegada mes, organitzada per el Club Muntanyer La Pedrera, es va celebrar passat dissabte (7 de març de 2009) la XI Marxa a Peu per Borriol. Aquest any l'equip L'Assut estava molt reduït ja que només Perico i jo mateix vam participar (super Carlos Maraton Man està recuperant-se de la seva participació a la Marató de Barcelona). Un dia fantàstic i aproximadament 800 persones ens vam donar cita a la Plaça Major de Borriol on, a les 08:00 hores, es va donar la sortida. Ens esperaven 25,9 Km de muntanya, la major apart per senda i una mica de pista, amunt i avall amb un desnivell acumulat positiu de 1230m.
Amb molta calma ens vam agafar el camí, vaig estar molt còmode, sense massa cansament (ho vaig pagar al temps final, clar) i gaudint del dia i les vistes, i la gent.

El perfil de la carrera:

El resultat final va ser de 4:04 (una miqueta pitjor que l'any passat que vaig fer 3:59) però molt i molt content i amb bones sensacions.
Per acabar i que pugueu riure una mica, ací van les fotos:

Gràcies per passar i espere els comentaris.
Ximo

Castelló - les Useres

2009-02-23T10:26:00.005+01:00

Aquest dissabte (21 de febrer de 2009) el Tio Perico (Jose Manuel, el Tigre de Toga) ens va organitzar una vegada mes una eixida per recórrer la primera part de la Marató i Mitja, entre Castelló i Les Useres.
A les 7:00 vam sortir de Castelló 7 valents (1 valenta i 6 més! Ana va aguantar molt millor del que ella mateixa es pensava) era de nit i feia un fred de collons. Seguint la ruta que fa la MiM vam arribar al Pou de Mollet on vam esmorzar (com podeu veure al reportatge gràfic adjunt)

Recuperades les forces vam seguir camí amb alegria i energia renovada. La següent parada va ser al creuar la carretera de Vilafamés a Sant Joan de Moro, on vam recollir (o ells a nosaltres?) a la resta dels companys que només es van atrevir a una part del camí (segur que la propera vegada s'animen a fer "un completo").
En arribar a la Bassa de les oronetes, vam tindre el primer entrebanc, Ferran, o millor dit els seu genolls, van decidir que no volien (i no podien) caminar més. Allí el nostre guia va decidir quedar-se amb ell i la resta vam seguir camí. La fortuna ens va fer una mala passada i ens vam perdre.....he dit perdre??? volia dir que vam fer una ruta alternativa per visitar la Font de la Penella, de forma que vam sortir a la Rambla a un parell de Km mes ala dreta del que devíem. Així que vam recórrer la Rambla fins el punt correcte (amb un quasi motí al desconfiar, i amb certa raó del guia suplent). A partir d’ací vam seguir amb bon ritme fins el poble. Cotxe i recollida dels companys abandonats i dinar. Un tombet de corder a la Ponsa per recuperar les forces (segons el pulsòmetre, 4500 calories consumides, vaig legitimar un dinar complet, amb rebentat inclòs).
Tornada en cotxe a casa amb el record del camí, la magnífica companyia i el bon ambient.
Gràcies a tots i totes i especialment (suposo que tots esteu d'acord) a Perico.

Darwin Day

2009-02-12T21:11:00.002+01:00

Avui 12 de febrer es celebra el dia de Darwin, en el mateix dia que es conmemora el 200 anniversari del naixement de Charles Robert Darwin (1809-1882). Hi ha una pàgina dedicada als events realitzats arreu del mòn sobre Darwin: Darwin Day Celebration.
Vos convide a passar per la pàgina indicada per aprendre moltes coses sobre Darwin i les seves teories.

e-e-e s-s-s puña-puña-puña

2009-02-01T23:23:00.005+01:00

Aquesta entrada és una obligació, i un plaer i està dedicada a la meva mare. Suposo que no tots els qui el llegireu i mirareu el vídeo entendreu gran cosa, mes enllà de la curiositat de veure fer caramels artesans.
Als qui ho entendreu espero que disfruteu i que tanquem per sempre la disputa filosòfica.

Podeu consultar l'entrada completa d'on he tret el video a: Gastronomia y Cia.

Adeu

Google reader o iGoogle?

2009-02-01T23:05:00.003+01:00

Des de fa uns mesos estic seguint una sèrie de blogs i webs (la majoria dedicades a cuina, química i docència) utilitzant la ferramenta igoogle. Aquesta permet subscriure's a les diferents webs (blogs) i veure en una pantalla gràfica les novetats publicades. A més, és possible distribuir les diferents subscripcions en penstanyes per a una millor consulta.
Tinc que dir que estava molt content amb el software, encara que al anar aumentant el nombre de blogs subscrits, ja no era tan visual ni tan simple seguir les novetats.
La setmana passada vaig fer un curset organitzat pel CENT (Centre d'Educació i Noves Tecnologies) sobre RSS i vaig re-descobrir el Google reader, vaig afegir algunes de les meves subscripcions de igoogle (ja que Oh sorpresa! no son compatibles ni exportables, encara que totes dues son de google) i en acabar el dia ja havia re-introduït totes les meves subscripcions d'igoogle a google reader.
Em sembla molt mes fàcil seguir les meves pàgines interessants i interessades. A més, he afegit enllaços RSS de revistes científiques i puc seguir les novetats de publicación d'articles científics amb molta facilitat.
Ja veurem si me'n alegro del canvi o no.

Entrenament 28/01/2009

2009-01-29T09:53:00.003+01:00

Ja se que fa molt temps que no penjava res dels entrenaments al Curs d'Iniciació a la Cursa a Peu, però és que com ahir ens van donar una miqueta de canya, he pensat que estaria be deixar constància.

1. Canvis de ritme:
15 min (6:00 min/Km) -- 10 min (5:30 min/Km) -- 5 min (5:00 min/Km) -- 10 min (5:30 min/Km) -- 5 min (5:00 min/Km) -- 10 min (5:30 min/Km)-- 10 min (6:00 min/Km)
un total de 65 minuts i una distància aproximada de 11 Km.

2. Estiraments i abdominals

3. Sèries:

2 x 5 x 100 m a un ritme (segons paraules textuals) còmode, o siga a tota castanya!

4. Dutxa i a casa

Avui estic prou cansat i amb les cames tocadetes.

Albarracin (falten 5 dies)

2009-01-25T18:59:00.005+01:00

La propera setmana (si no passa res i el temps ho permet) ens en anem a passar el cap de setmana a Albarracín (Terol). Com que l'hivern està sent dur pot ser veurem neu i em caldrà comprar unes cadenes. Avui he vist les cadenes tèxtils Autosock. Sembla que son una meravella segons alguns comentaris que he llegit i son molt fàcils d'instal·lar.
D'altra banda he trobat a la pàgina web de l'ajuntament d'Albarracín un enllaç a una webcam en directe per poder seguir en viu el temps que fa (ara mateix quan estic escrivint açò diumenge 25 de gener de 2009 a les 19:07 no hiha ni una anima pel carrer...).
Podeu seguir la web cam: Albarracín en directe.
Si no funciona l'enllaç podeu fer-vos una idea del que es veu ací:

Quan tornem ja penjaré les fotos del viatge.

Fotos del dinar de Nadal del IUPA 2008

2009-01-14T12:10:00.006+01:00

El passat dia 19 de desembre es va celebrar el dinar de Nadal del IUPA amb una participació, jo diria que, majoritària. L'organització va estar impecable i l'ambient perfecte.
Si voleu veure imatges de com va transcórrer la cosa les podeu veure ací.

Pebreres del "piquillo" farcides de tonyina

2008-12-22T10:19:00.001+01:00

A petició de Toni vos deixe ací la recepta que José Lorente ens va mostrar al seu curs de cuina.

Ingredients (per unes 16 pebreres):

- 2 llandes de pebreres del "piquillo"

- 500 g de tonyina en escabetx.

- 1 mango madur.

- 1 branqueta jolivert.

- 50 g de pistatxos mòlts.

- 500 ml d'oli (AOVE).

- 100 ml de vinagre de Xerés.

- Sal.

Elaboració:

Omplir amb una cullereta i amb compte les pebreres de tonyina en escabetx i reservar. Pelar i picar el mango en brunoisse molt fina, assaonar, afegir vinagre, tirar el jolivert picat i els pistatxos picats. Finalment incorporar l'oli d'oliva. Rectificar de sal i vinagre si fóra necessari.

Arruixar amb la vinagreta les pebreres i deixar macerar un mínim de 24 hores.

Es pot servir al plat amb una mica de canonges amanits amb la pròpia vinagreta de mango. Una altra presntació possible amb trinxat de cireres i ous de guatlla.

Espere que ho disfruteu i Bon Nadal per a tots els qui vos passeu per aquest bloc.

El regal perfecte

2008-12-18T11:31:00.000+01:00

Bon dia,
avui gràcies a Luis he descobert quin és el regal que vull per als Nadals que ja estan aquí. Com sabreu els qui me coneixeu soc un viciós de l'electrònica i, com molts homes, tot allò amb piles, wifi, pantalla i botons (des del meu HTC Touch Cruise, portàtil, MP3 fins a la nova Canon 400D,....) em torna boig.
Doncs ja tinc el regal que vaig a demanar, i no, no és un iPOD.....

és el magnific i inimitable iJam.

Odeu descobrir per que m'ha encisat al següent enllaç: iJam (no deixeu de mirar el vídeo: Take the Guided Tour)
Gràcies Melcior, Gaspar i Baltasar.
Bon Nadal a tots.

Circuit Oberón

2008-12-17T15:34:00.000+01:00

L'altre dia a l'entrenament, com que feia molt de fred vam fer un circuit a les grades: el circuit Oberón. Aquest sembla que és una variant del circuit Oregón.
Si vos interessa a la web de Runners hi ha un video molt molt aclaridor:

http://www.runners.es/Planes/plan.jsp?id=523#

Que disfruteu

Pastissets de Nadal

2008-12-14T20:27:00.000+01:00

Per fi, i després de dos intents, ahir per la vesprada ens vam posar a fer pastissets. Amb la presencia de la mestra Ramoncita que fa els millors pastissets (passió de fill?) i que a més es va encarregar de portar els ingredients, Elena i jo mateix ens vam posar de mans a la feina.

Els pastissets son una tradició de casa, no puc recordar cap Nadal sense menjar pastissets, i fins i tot ara que ens hem casat tots tres germans, la meva mare fa pastissets cada Nadal i ens fa un paquetet amb uns quants. Tot i que li agraïm molt, sempre es genera una discussió respecte del farciment. La majoria del personal prefereix la confitura de moniato, i només Carlos i jo ens agrada el cabell d'àngel.
En aquest cas hem decidit fer la major part de pastissets de moniato i uns pocs de cabell d'àngel. Des que vam començar fins l'acabament total del treball (unes 8 dotzenes de pastissets) vam tardar unes dues hores treballant sense parar tot l'equip.
Ací va la recepta:

Ingredients
1l d'oli d'oliva
175 ml de vi moscatell (per fer casa vam gastar Carmelitano)
325 ml d'aiguardent Anissat per a pastes (Vidal)
2 cullerades de sucre
farina
1 ou batut
sucre

Procediment

Es posa a la safa l'oli , dues cullerades de sucre i la beguda (moscatell i aiguardent) i mesclar-ho be. Anar afegint la farina i mesclant amb moviments envolvents i amassant. En el nostre cas vam afegir fins 1600 g de farina. En aquest punt vam aconseguir una massa tova però que no s'enganxava massa a les mans.
En algun moment anterior cal haver pre-escalfat el forn a 200ºC.
Ara cal fer boletes amb la massa de la mida que vulguem que tinguen els nostres pastissets, les boletes s'aplanen entre dues capes de plàstic amb un plat fins deixar una capa ben fina de massa. Aleshores fiquem una cullerada de confitura al centre de la massa, tanquem i doblem la vora per sellar el pastisset.

Fiquem els pastissets un al costat de l'altre a una safata de forn folrada amb paper de cuina. Amb un pinzell pintem el pastissets amb ou batut i espolsem una mica de sucre al damunt.
Ja només queda ficar-los al forn fins que estiguen daurats. Traiem del forn i deixem refredar.

La vesprada va ser molt divertida i a més d'aprendre a fer els pastissets, vam aconseguir unes 8 dotzenes d'una de les millors pastes qe conec. El resultat d'aquesta vesprada de treball va ser tal com podeu veure:

Crec que tenen bona vista, però el millor per a mi és l'aroma (és exagerat dir perfum?) que deixa a casa, i evidentment el sabor i la textura.
Espere que ho proveu alguna vegada i que vos divertiu tan com nosaltres.

Gastronomia molecular

2008-12-12T15:28:00.001+01:00

Fa uns dies, vaig arribar, per casualitat, a un enllaç sobre gastronomia molecular. Si no sabeu que és vos puc avançar una breu descripció:
"La Gastronomia Molecular és l'aplicació de la ciència a la pràctica culinaria i més concretament al fenomen gastronòmic". Aquesta definició va néixer de la ma dels científics Hervé This (científic francès) i Nicholas Kurti (físic hongarès).
Altres definicions que es poden trobar a la Wikipèdia:

"L'aplicació dels principis científics a la comprensió i desenvolupament de les preparacions a la cuina".(Peter Barham)
"L'art i ciència de triar, preparar i menjar un bon àpat". (Thorvald Pedersen)
"L'estudi científic de lo deliciós". (Harold McGee)

Aquesta disciplina científica uneix dues de les meves passions, la ciència (química) i la cuina, i lliga perfectament amb el nom del meu bloc, així que he decidit obrir el racó de la Gastronomia Molecular.
Per començar vos deixe un video que ens dona idea de que va aquest tema.

...continuarà

Nadal 2008

2008-12-09T19:49:00.000+01:00

Avui he decidit començar a fer el disseny del menú de Nadal 2008 (o hauria de dir menús?). Com que les meves obligacions com a amfitrió inclouen el sopar de Nadal i el sopar de Cap d'any, dos sopars però amb convidats ben diferents, he de diversificar una mica.
Per al sopar de Nadal cal que el plat principal siga de peix i la resta quan mes coses per picar millor, ja que a la meva mare i a la meva sogra els encanta.
Per al sopar de Cap d'any la cosa ja canvia, tinc mes llibertat per triar els plats ja que als comensals d'aquest dia ens agrada provar mes coses i els plats mes atrevits.
Amb aquest començo una sèrie de posts dedicats als plats de Nadal 2008.
Aprofitant que al setembre vaig fer un curs de cuina amb el cuiner Jose Lorente del restaurant La Sarga (Cazorla), he decidit utilitzar alguns dels plats que ens va mostrar.
Les foto son copyright de Lidon (gràcies).

Entrants

Ruló de cabra caramel·litzat sobre pa d'espècies amb melmelada de Ceba

Ingredients:

- 350 gr. de formatge de ruló de cabra.

- 1 motle de pa d'espècies.

- Melmelada de ceba (veure recepta).

- 1 safata de germinats de ceba.

- 80 gr. de sucre.

Elaboració:

Tallem el formatge a rodanxes del grossor de 1cm. aproximadament, escampem el sucre sobre el formatge i amb ajuda d'un bufador, caramel·litzem.

Una vegada caramel·litzat, ho posem sobre el pa d'espècies i sobre el formatge afegim una xicoteta quantitat de melmelada de ceba junt amb uns germinats de ceba i complementem la decoració a gust propi.

Melmelada de ceba

Ingredients:

- 1 kg. 200gr. de ceba.

- 400 gr. de sucre.

- Oli i sal.

Elaboració:

Picar la ceba en brunoisse fina i posar a sofregir amb un poquet d'oli, assaonem amb una mica de sal i deixem sofregir a foc lent fins que estiga ben pochada la ceba, tirem el sucre i deixem coure uns minuts, triturem, passem per un colador xinés, alcem, espumem i retirem.

Plat principal

Abadejo a l'all caramel

Ingredients:

- 1 kg. d'abadejo dessalat.

- 200gr. de cebes.

- 1 litre d'aigua.

- 400gr. de sucre.

- 2 caps d'alls.

- 1 ramell d'herba-sana.

- 200gr. de farina.

- ½ litre oli d'oliva.

- Suc de llima.

Elaboració:

Tallar l'abadejo en trossos d'uns cinc centímetres. Els enfarinem i els fregim en oli fort uns tres minuts i reservem.

Posem l'aigua a bullir junt amb el sucre, els alls laminats, el suc de llima i l'herba-sana. Ho deixem bullir durant 30 minuts a foc fort fins que reduïsca a la mitat.

Tallem la ceba en juliana i la posem a ofegar. Li afegim el bullit de all amb el sucre i l'herba i ho passem tot per la batedora. Cobrim l'abadejo, ho fiquem tres minuts al forn fort, passem per la salamandra (grill) perquè es gratine bé i servim.

2008-12-03T12:55:00.001+01:00

En un blog docent que tinc amb els meus estudiants d'Enginyeria Industrial (EURUJI) un alumne ha deixat un text que m'ha agradat molt, i m'ha recordat quina és la finalitat primordial del professor: ensenyar a pensar els seus estudiants. A més, açò es relaciona de forma important amb el "calent" tema de Bolonia i les reformes universitaries. En aquest sentit i seguint amb la filosofia del LLL (long life learning) ensenyar a pensar és la millor competència que podem donar als nostres estudiants.
Vos deixe el text per que pugueu pensar per vosaltres mateixos:

Aprender a Pensar

Sir Ernest Rutherford, padre de la física nuclear y Premio Nobel de Química en 1908, solía contar la siguiente anécdota:
“Hace algún tiempo, recibí la llamada de un colega. Estaba a punto de poner un cero a un estudiante por la respuesta que había dado en un examen de física, pese a que éste afirmaba con rotundidad que su respuesta era absolutamente acertada. Profesores y estudiantes acordaron pedir arbitraje de alguien imparcial y fui elegido yo.
La pregunta del examen era: Demuestre como es posible determinar la altura de un edificio con la ayuda de un barómetro. La respuesta del estudiante fue la siguiente: lleve el barómetro a la azotea del edificio y átele una cuerda muy larga. Descuélguelo hasta la base del edificio; marque y mida. La longitud de la cuerda es igual a la altura del edificio.
Realmente el estudiante había planteado un serio problema con la resolución del ejercicio, porque había respondido a la pregunta correcta y completamente. Por otro lado, si se le concedía la máxima puntuación, podría alterar el promedio de su año de estudios, obtener una nota mas alta y así certificar su alto nivel en física; pero la respuesta no confirmaba que el estudiante tuviera ese nivel. Sugerí que se le diera al alumno otra oportunidad. Le concedí seis minutos para que me respondiera la misma pregunta pero esta vez con la advertencia de que en la respuesta debía demostrar sus conocimientos de física.
Habían pasado cinco minutos y el estudiante no había escrito nada. Le pregunté si deseaba marcharse, pero me contestó que tenía muchas respuestas al problema; su dificultad era elegir la mejor de todas. Me excusé por interrumpirle y le rogué que continuara. En el minuto que le quedaba escribió la siguiente respuesta: coja el barómetro y láncelo al suelo desde la azotea del edificio,y mida el tiempo de caída con un cronómetro. Después aplique la formula altura = 0,5 por la gravedad y por el tiempo al cuadrado, y así obtenemos la altura del edificio. En este punto le pregunté a mi colega si el estudiante se podía retirar. Le dio la nota más alta.
Tras abandonar el despacho, me reencontré con el estudiante y le pedí que me contara sus otras respuestas a la pregunta.
-Bueno, hay muchas maneras. Por ejemplo, coges el barómetro en un día soleado y mides la altura del barómetro y la longitud de su sombra. Si medimos a continuación la longitud de la sombra del edificio y aplicamos una simple proporción, obtendremos también la altura del edificio.
-Perfecto, ¿y de otra manera?
-Sí. Este es un procedimiento muy básico para medir un edificio, pero también sirve. En este método, coges el barómetro y te sitúas en las escaleras del edificio en la planta baja. Según subes las escaleras, vas marcando la altura del barómetro y cuentas el numero de marcas hasta la azotea. Multiplicas al final la altura del barómetro por el número de marcas que has hecho y ya tienes la altura.
-Ese es un método muy directo.
-Por supuesto. Si lo que quiere es un procedimiento mas sofisticado, puede atar el barómetro a una cuerda y moverlo como si fuera un péndulo. Si consideramos que cuando el barómetro está a la altura de la azotea, la gravedad es cero y si tenemos en cuenta la medida de la aceleración de la gravedad al descender el barómetro en trayectoria circular al pasar por la perpendicular del edificio, de la diferencia de estos valores, y aplicando una sencilla fórmula trigonométrica, podríamos calcular, sin duda, la altura del edificio. En este mismo estilo de sistema, atas el barómetro a una cuerda y lo descuelgas desde la azotea a la calle. Usándolo como un péndulo puedes calcular la altura midiendo su periodo de oscilación.
En fin, concluyó, existen otras muchas maneras. Probablemente, la mejor sea coger el barómetro y golpear con él la puerta de la casa del conserje, y cuando abra, decirle: ‘Señor conserje, aquí tengo un bonito barómetro. Si usted me dice la altura de este edificio, se lo regalo’.
En este momento de la conversación, le pregunté si no conocía la respuesta convencional al problema. Dijo que la conocía, pero que durante sus estudios, sus profesores habían intentado enseñarle a pensar”.
La respuesta convencional al problema era que la diferencia de presión marcada por un barómetro en dos puntos diferentes nos proporciona la diferencia de altura entre estos puntos.
Aquel estudiante, a quien sus profesores habían enseñado a pensar, se llamaba Niels Bohr, físico danés, quien se basaría en las teorías de Rutherford, para publicar su modelo atómico en 1913, introduciendo la teoría de las órbitas cuantizadas, obteniendo el premio Nobel de Física en 1922.

Vivim temps exponencials

2008-12-02T23:56:00.000+01:00

Acabo de llegir un post que enllaça un video en el que es presenten dades relatives a l'evolució de la tecnologia i la informació en la nostra societat. Es podria dir que l'article es resumeix en la frase que dona títol a aquest post "vivim en temps exponencials" (We're living in exponential times, en anglés al post original).
Hi molts aspectes en els que estic totalment d'acord.
Vos deixe l'enllaç al video:

Espere que vos agrade i vos faça pensar.

Ximo

XVI Carrera Popular - valora la vida

2008-11-27T21:55:00.000+01:00

Castelló 23 de Noviembre de 2008

Se ha celabrado en la ciudad mediterránea de Castelló de la Plana , la "XVI Carrera Popular - valora la vida - ".

Con un trazado totalmente técnico que recorría los tres kilómetros de su centro histórico y contando con con una gran afluencia de participantes, y de público, ha tenido como "vencedores" en sus categorías más elevadas a dos corredores de gran proyección fuera y dentro de su casa, y por supuesto a nivel mundial. Estos son:

Srta. Laura Beltrán Peydró y Sr. Marc Falomir Beltrán.

En ambos casos pulverizaron la marca del pasado año ( no participaron ), manteniendo un " colze a colze " en toda la carrera , pasando totalmente igualados por la línea de meta (a fecha de cierre no había suficientes datos en la foto finisssh ).
Desde estas paginas, tan solo me queda dar la enhorabuena a estos dos competidores de élite mundial , que en un futuro no muy, muy lejano, pueden dar una grata satisfacción a sus mas íntimos seguidores ( esto es, padres, abuelos, tíos, sobrinos, amigos, .. etc, novios ? )

Animo y hasta el año que viene ¡¡¡¡¡

Carlos F.

Re-ubicació

2008-11-24T23:58:00.000+01:00

Aquesta és la re-ubicació del meu anterior blog que tenia publicat a Wordpress. No és que no estiga content amb el servei de Worpress, però actualment és molt més fàcil i comode per a mi usar un blog a Blogger, ja que en tinc dos més.
Les entrades antigues les mantindre a alquimiaicuina.wordpress.com, però les noves seguiran ací.
Gràcies a tots per les visites i comentaris.

Ximo